
Be, per si algú no coneix encara la seva obra(em refereixo a l'OBRA, no a la merda de b.s.o. de "El piano") dir que Michael Nyman és actualment el més gran compositor de música minimalista. Un autèmtic mestre de la música contemporània.
Al Palau es va presentar amb la formació típica de la Nyman Band i amb la soprano Marie Angel. La primera part del concert es va centrar al seu album recopilatori "Mozart 252". Allò va ser tot un desplegament de virtuosisme i passió per part d'uns músics que interpretan las partituras com si fossin rockers. Era alucinant veure com la noia que tocava la viola literalment flotava sobre la seva cadira, uf!!!!
La segona part estava dedicada al disc "I Sonetti Lussuriosi", basat en un conjunt de poemas italians del S XVI de contingut sexualment explícit. De fet hi han peces que es titulan "Folla'm amor meu", o "Fica'm el teu dit al cul", títols que semblen més propis d'un raper xungo que no pas del que coneixem com a "música culta".
Aqui el nivell va baixar considerablement en un parell de peces en las que la cantant i la música no lligaven no con cola. Fins i tot els músics semblaven avorrir-se. Tot i això l'espectacle es va mantenir gràcies a la increible veu de Marie Angel i a la seva actitud provocativa a l'escenari. Era alucinant veure com canviava de registre per interpretar fins a tres veus diferents mentre s'insinuava lascivament al públic.
Per sort la resta del repertori està molt per sobre d'aquests dos temas i la banda va recuperar el nivell de la primera part del concert per finalitzar el concert ambun crescendo fantàstic.
Als bisos, un sol de Marie Angel acompanyada únicament de Nyman, la b.s.o. de "Wonderland" interpretada al piano per Nyman(aquí he de reconeixer que em vaig emocionar) i finalment la formació al complet per rematar amb una versió furibunda de "In Re Don Giovani" amb Marie Angel fent servir la seva veu com si fos un instrument més de vent. Vaig arribar a casa tant excitat que fins i tot em va costar agafar la son.
_
3 comentarios:
Gràcies per donar-me a conèixer a aquest senyor. No sabia d'ell. Estic encasellat en el jazz i afins a aquesta corrent. No em desagrada el més mínim. Encara que alguns dels títols que representa semblen més de Bassi, aquell còmic que menja detritus davant dels espectadors.
No Miquel, que els títols no sòn seus, que sòn d'un poeta italià del segle S XVI, que es veu que a aquella época ja feien aquestes marranades... ;-)
ok, perdó...ok...¡¡¡
Publicar un comentario